Un dia mig plujós, vam quedar amb la Mar i en Betu a Berga; es casaven per sant Joan i volien que els fes les aliances. Tenien claríssim que els anells havien de transmetre la passió que comparteixen per la
natura, el bosc, l’arbre i el suro. De maneres diferents la comparteixen; a la Mar li agrada sentir el bosc, abraçar-se als arbres per sentir-los més a prop, sentir la seva energia. En Betu, treballa amb el suro, amb
l’escorça de l’arbre per fer-ne objectes diversos. L’escorça en si es una abraçada i una protecció de l’arbre, així que vaig proposar-los que féssim els anells amb suro i després els fonguéssim amb or. Així
podrien sentir l’escalf de l’abraçada i la protecció del suro.

Vaig modelar-los amb suro, amb la delicadesa que comporta treballar unes aliances amb aquest material, i després es fongueren amb l’or. Així van quedar amb la textura del suro. Què us semblen?